dilluns, 2 de febrer del 2015

GEOGRAFIA D'EUROPA

Els alumnes de 6è han estat ben engrescats amb l'aprenentatge de les capitals d'Europa i la localització dels països del continent en un mapa polític. Ara estem fent els controls sobre els aspectes físics del continent europeu. Aquí posem la teoria que hem treballat.

  GEOGRAFIA D’EUROPA 
SERRALADES 
Els sistemes muntanyosos més destacats són els Pirineus, els Alps, els Apenins, els Balcans, els Carpats i els Alps escandinaus, i els Urals i el Caucas, fronterers amb Àsia. 
PIRINEUS - Els Pirineus són una frontera natural entre Espanya i França. Tenen una llargada d'uns 425 km i una amplada que generalment no supera els 100 km, amb una superfície total de 19.000 km². Els cinc cims més elevats de la serralada són l'Aneto (3.404 m), el pic de Pocets (3.375 m), el Mont Perdut(3.355 m), la Punta d'Astorg (3.355 m) i el Pic Maldito (3.350 m). 
ALPS - Els Alps estan administrativament repartits entre quatre estats: França, Suïssa, Àustria i Itàlia, almenys pel que fa als grans massissos, ja que també Mònaco,Eslovènia, Alemanya i Liechtenstein tenen dintre de les seves fronteres alguns estreps de la important serralada. Els cims més elevats són: El Mont Blanc (4.807 m.), Nordend (4.609 m.) Punta Dufour (4.634 m.) i Mont Maudit (4.465 m.).
 APENINS - Els Apenins són una cadena muntanyosa que recorre Itàlia de nord a sud amb una longitud aproximada d'uns 1.000 km. El seu cim culminant és el Corno Grande (2.912 m.). BALCANS - La serralada dels Balcans és un conjunt de cadenes muntanyoses que s'estenen des de la mar Adriàtica fins a la mar Negra i que dóna nom a la península Balcànica, també coneguda simplement com els Balcans. Estrictament, la serralada dels Balcans s'estén per Sèrbia, Bulgària, Macedònia i Grècia. La part central té una llargària d'uns 560 km i va des Sèrbia a la mar Negra, passant per Bulgària. La muntanya més alta és el Musala ( 2.925 m.) i la segueix l'Olimp (2.919 m) i el Vihren, (2.914 m). 
CARPATS - Els Carpats constitueixen la part oriental del sistema muntanyós central d'Europa, que comprèn també els Alps, que en serien la part occidental. També són coneguts com a Alps orientals o Alps de Transsilvània. S'estenen en un gran arc que abasta els territoris d'Àustria, Eslovàquia, la República Txeca, Polònia, Hongria, Ucraïna, Romania i Sèrbia. Culminen al mont Gerlachovský (2.655 m.) , al mont Moldoveanua (2.544 m.) i a al mont Rysy (2.499 m.) ALPS ESCANDINAUS O MUNTANYES ESCANDINAVES, Són una serralada que recorre la península Escandinava de nord-est a sud-oest al llarg de 1.700 quilòmetres am una amplada d'uns 320 km. Separa a Suècia de Noruega, Les altituds més grans són al Glittertind, (2.452 m.) i el Galdhøpiggen (2.469 m.). 
URALS - Els Urals són una serralada que discorre de nord a sud de la Rússia occidental. Les muntanyes dels Urals s'estenen al llarg d'uns 2.500 km, des de les estepes kazakhes, fins a la costa de l'Àrtic. Geogràficament aquesta serralada assenyala la part nord de la frontera arbitrària entre les seccions asiàtica i europea de Russia. El cim culminant n'és el Naródnaia (1.895 m.) Els Urals es troben entre les cadenes de muntanyes més antigues del planeta. 
CAUCAS - El Caucas és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre el mar Negre i el mar Caspi. Compren els estats de Geòrgia i Armènia, l'Azerbaidjan i la Federació Russa, El pic més elevat del Caucas és el mont Elbrús, de 5.642 m, la muntanya més alta d'Europa. Límit entre Europa i Àsia pel Sud-est. 
LES COSTES
 Les costes d’Europa són molt retallades. Per aquest motiu hi abunden tant penínsules, els golfs i les illes. Les penínsules més importants són la Ibèrica, la Itàlica, la Balcànica, la de Jutlàndia i l’Escandinava. Aquesta última és la més gran de totes, ja que fa al voltant de 777000 km2.
 Entre els golfs més destacats, es troben els de Bòtonia, Biscaia, Lleó i Gènova.
 Pel que fa a les illes: A l’oceà Atlàntic es troben Islàndia, les illes Britàniques, les illes Açores, Madeira i les illes Canàries. A la mar Mediterrània es troben les illes Balears, Còrsega, Sardenya, Sicília, Malta, Xipre i Creta.
 LA HIDROGRAFIA I ELS CLIMES D’EUROPA 
Els rius
 Els principals rius europeus vessen les aigües a cinc oceans o mars: l’oceà Glacial Àrtic, a l’oceà Atlàntic, a la mar Mediterrània, a la mar Negra i a la mar Càspia. 
- En l’oceà Glacial Àrtic desemboquen el Petxora i el Dvina Septentrional. Són rius llargs i molt cabalosos. A l’hivern, al llarg d’una bona part del seu recorregut, estan gelats.
 - En l’oceà Atlàntic desemboquen, entre d’altres, el Dvina Occidental, el Vístula, l’Oder, l’Elba, el Rin, el Sena i el Loira. Són rius molt llargs, cabalosos i de règim regular, la qual cosa els convertix en rius navegables en una bona part del seu curs
 - El la mar Mediterrània desemboquen l’Ebre, el Roine, el Tíber, el Po i el Vardar. En general, són rius curts, poc cabalosos i de règim irregular.
 - En la mar Negra, desemboquen el Dnièper, el Don i el Danubi, que és el riu més cabalós d’Europa.
 - En la mar Càspia desemboca el Volga, que és el riu més llarg d’Europa, amb 3531 quilòmetres de longuitud. 

ELS CLIMES 
A Europa es podem trobar sis tipus diferents de climes: mediterrani, oceànic, continental, polar, d’alta muntanya i subtropical. - El clima oceànic té unes temperatures suaus durants tot l’any, encara que més fredes a l’hivern que a l’estiu. Les precipitacions hi són abundants durant tot l’any. - El clima continental presenta unes temperatures fredes a l’hivern i caloroses a l’estiu. Les precipitacions hi són escasses. - El clima mediterrani presenta unes temperatures altes, amb els hiverns temperats i els estius calorosos. Les precipitacions hi són escasses i irregulars. - El clima subtropical té temperatures càlides durant tot l’any i precipitacions escasses. - El clima polar presenta temperatures molt fredes a l’hivern i fredes a l’estiu; les precipitacions hi són escasses, però sempre en forma de neu. - El clima d’alta muntanya presenta temperatures molt fredes a l’hivern i suaus a l’estiu. Les precipitacions hi són abundants, amb nevades a l’hivern.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada