GEOGRAFIA D’EUROPA
SERRALADES
Els sistemes muntanyosos més destacats són els Pirineus, els Alps, els Apenins, els Balcans, els Carpats i els Alps escandinaus, i els Urals i el Caucas, fronterers amb Àsia. PIRINEUS - Els Pirineus són una frontera natural entre Espanya i França. Tenen una llargada d'uns 425 km i una amplada que generalment no supera els 100 km, amb una superfície total de 19.000 km². Els cinc cims més elevats de la serralada són l'Aneto (3.404 m), el pic de Pocets (3.375 m), el Mont Perdut(3.355 m), la Punta d'Astorg (3.355 m) i el Pic Maldito (3.350 m).
ALPS - Els Alps estan administrativament repartits entre quatre estats: França, Suïssa, Àustria i Itàlia, almenys pel que fa als grans massissos, ja que també Mònaco,Eslovènia, Alemanya i Liechtenstein tenen dintre de les seves fronteres alguns estreps de la important serralada. Els cims més elevats són: El Mont Blanc (4.807 m.), Nordend (4.609 m.) Punta Dufour (4.634 m.) i Mont Maudit (4.465 m.).
APENINS - Els Apenins són una cadena muntanyosa que recorre Itàlia de nord a sud amb una longitud aproximada d'uns 1.000 km. El seu cim culminant és el Corno Grande (2.912 m.). BALCANS - La serralada dels Balcans és un conjunt de cadenes muntanyoses que s'estenen des de la mar Adriàtica fins a la mar Negra i que dóna nom a la península Balcànica, també coneguda simplement com els Balcans. Estrictament, la serralada dels Balcans s'estén per Sèrbia, Bulgària, Macedònia i Grècia. La part central té una llargària d'uns 560 km i va des Sèrbia a la mar Negra, passant per Bulgària. La muntanya més alta és el Musala ( 2.925 m.) i la segueix l'Olimp (2.919 m) i el Vihren, (2.914 m).
CARPATS - Els Carpats constitueixen la part oriental del sistema muntanyós central d'Europa, que comprèn també els Alps, que en serien la part occidental. També són coneguts com a Alps orientals o Alps de Transsilvània. S'estenen en un gran arc que abasta els territoris d'Àustria, Eslovàquia, la República Txeca, Polònia, Hongria, Ucraïna, Romania i Sèrbia. Culminen al mont Gerlachovský (2.655 m.) , al mont Moldoveanua (2.544 m.) i a al mont Rysy (2.499 m.) ALPS ESCANDINAUS O MUNTANYES ESCANDINAVES, Són una serralada que recorre la península Escandinava de nord-est a sud-oest al llarg de 1.700 quilòmetres am una amplada d'uns 320 km. Separa a Suècia de Noruega, Les altituds més grans són al Glittertind, (2.452 m.) i el Galdhøpiggen (2.469 m.).
URALS - Els Urals són una serralada que discorre de nord a sud de la Rússia occidental. Les muntanyes dels Urals s'estenen al llarg d'uns 2.500 km, des de les estepes kazakhes, fins a la costa de l'Àrtic. Geogràficament aquesta serralada assenyala la part nord de la frontera arbitrària entre les seccions asiàtica i europea de Russia. El cim culminant n'és el Naródnaia (1.895 m.) Els Urals es troben entre les cadenes de muntanyes més antigues del planeta.
CAUCAS - El Caucas és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre el mar Negre i el mar Caspi. Compren els estats de Geòrgia i Armènia, l'Azerbaidjan i la Federació Russa, El pic més elevat del Caucas és el mont Elbrús, de 5.642 m, la muntanya més alta d'Europa. Límit entre Europa i Àsia pel Sud-est.
LES COSTES
Les costes d’Europa són molt retallades. Per aquest motiu hi abunden tant penínsules, els golfs i les illes.
Les penínsules més importants són la Ibèrica, la Itàlica, la Balcànica, la de Jutlàndia i l’Escandinava. Aquesta última és la més gran de totes, ja que fa al voltant de 777000 km2.Entre els golfs més destacats, es troben els de Bòtonia, Biscaia, Lleó i Gènova.
Pel que fa a les illes: A l’oceà Atlàntic es troben Islàndia, les illes Britàniques, les illes Açores, Madeira i les illes Canàries. A la mar Mediterrània es troben les illes Balears, Còrsega, Sardenya, Sicília, Malta, Xipre i Creta.
LA HIDROGRAFIA I ELS CLIMES D’EUROPA
Els rius
Els principals rius europeus vessen les aigües a cinc oceans o mars: l’oceà Glacial Àrtic, a l’oceà Atlàntic, a la mar Mediterrània, a la mar Negra i a la mar Càspia. - En l’oceà Glacial Àrtic desemboquen el Petxora i el Dvina Septentrional. Són rius llargs i molt cabalosos. A l’hivern, al llarg d’una bona part del seu recorregut, estan gelats.
- En l’oceà Atlàntic desemboquen, entre d’altres, el Dvina Occidental, el Vístula, l’Oder, l’Elba, el Rin, el Sena i el Loira. Són rius molt llargs, cabalosos i de règim regular, la qual cosa els convertix en rius navegables en una bona part del seu curs
- El la mar Mediterrània desemboquen l’Ebre, el Roine, el Tíber, el Po i el Vardar. En general, són rius curts, poc cabalosos i de règim irregular.
- En la mar Negra, desemboquen el Dnièper, el Don i el Danubi, que és el riu més cabalós d’Europa.
- En la mar Càspia desemboca el Volga, que és el riu més llarg d’Europa, amb 3531 quilòmetres de longuitud.
ELS CLIMES
A Europa es podem trobar sis tipus diferents de climes: mediterrani, oceànic, continental, polar, d’alta muntanya i subtropical.
- El clima oceànic té unes temperatures suaus durants tot l’any, encara que més fredes a l’hivern que a l’estiu. Les precipitacions hi són abundants durant tot l’any.
- El clima continental presenta unes temperatures fredes a l’hivern i caloroses a l’estiu. Les precipitacions hi són escasses.
- El clima mediterrani presenta unes temperatures altes, amb els hiverns temperats i els estius calorosos. Les precipitacions hi són escasses i irregulars.
- El clima subtropical té temperatures càlides durant tot l’any i precipitacions escasses.
- El clima polar presenta temperatures molt fredes a l’hivern i fredes a l’estiu; les precipitacions hi són escasses, però sempre en forma de neu.
- El clima d’alta muntanya presenta temperatures molt fredes a l’hivern i suaus a l’estiu. Les precipitacions hi són abundants, amb nevades a l’hivern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada